L’altre dia vaig anar a comprar esmorzar, d’entrada no seria un fet massa rellevant, moltes persones ho fan cada dia. Allí vaig decidir-me per uns crosants petits de sobrassada, dels quals feia molt que no en menjava, i sense parar-los gaire atenció me’ls vaig endur, després, en disposar-me a menjar-me’ls, em vaig adonar que duien sèsam per sobre, i em vaig descobrir a mi mateixa pensant <per què algú decideix espatllar una cosa tant perfecte com un crosant de sobrasada posant-hi sèsam?>

Un segon més tard i ja em trobava en el meu propi diàleg intern desmentint-me  el que acabava de pensar, al cap i a la fi els crosants eren perfectes per mi, tot i que potser no eren perfectes per a tothom, i per a mi el sèsam els espatllava, quan per a molts potser era el que els acabava de donar el toc de distinció.

Tenia dues alternatives, entretenir-me a treure els granets de sèsam, i convertir el crosant en la meva versió perfecta del crosant, o potser podia provar de menjar-me’ls, i suposar que el sèsam no es notaria gaire, si tenim clar que la sobrassada és un gust força predominant. Vaig optar per menjar-me’n un de cada manera, i he de reconèixer, que tot i que el sèsam no m’agrada els dos van resultar bons.

Vaig pensar que la vida a vegades és una mica així, com els crosants, que a vegades no tot encaixa en la perfecció que esperem, que tenim una situació idealitzada, un gust, una expectativa, un viatge previst, i que quan de sobte alguna cosa es desvia del previst, és a dir, que d’alguna manera la nostra vida du un sèsam que no ens agrada, potser si que en un primer moment podem provar de fer-ho encaixar en el que volem o desitgem, però que si això no és possible, només ens queden dues alternatives, atabalar-nos, o decidir que no permetrem que aquella minucia ens privi de gaudir del que teníem previst, una mica com jo vaig fer amb el sèsam, treure’l o acceptar-lo, però per damunt de tot gaudir els crosants.

No sé vosaltres, però a mi escriure el post m’ha fet venir gana. Gaudiu de cada dia encara que us hi trobeu sèsam.

I ja sabeu, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.Required fields are marked *