el poder de l’amistat

L’altre dia uns amics m’explicaven com havien resolt una por tremenda que el seu fill estava començant a desenvolupar cap als talladits. No sabem si la por es va originar per aquest malafortunat nom dels insectes, que ja el concepte en si de tallar dits, no és precisament molt amigable, o perquè algú li havia explicat que pessiguen. O si havia sentit en alguna ocasió una història que ja quan jo era petita corria i que deia que se’t podien ficar a dins l’orella (tot i que no he conegut mai cap cas verídic d’això).

Val a dir que no era només una simple si es trobava l’insecte, sinó que estava començant a afectar altres àrees, com per exemple un temor a dormir per si els talladits apareixien i ell no se n’adonava i no es podia defensar, pors que de no resoldre’s a temps, en algunes ocasions poden acabar esdevenint fòbies.

La resposta els havia vingut donada per un altre pare, vaja, del coneixement i experiència que es va transmeten perquè funciona, i en aquest cas, la resposta va ser a través del poder de l’amistat. Em va semblar una solució molt interessant, i que mereixia ser mencionada, així com entrar a reflexionar possibles explicacions o valors que hi poguem trobar al darrere i que hagin pogut contribuir a l’èxit de la tècnica.

Enlloc d’optar per arguments com dir  que no cal tenir por perquè podem matar-los o perquè són massa petits, o desmentir la informació que tenia, es va optar per explicar-li que no li farien res perquè el pare hi havia parlat i d’aquesta conversa se n’havien fet amics, i com que eren amics, un amic dels pares no li faria mal. A partir d’aquest moment, quan trobava un talladits, ja no reaccionava amb por ni amb alarma, simplement tranquil·lament li deia al pare que n’hi havia un, i afirmava amb contundència “no em farà res, oi? són amics, oi?” i davant la resposta afirmativa dels pares seguia tranquil·lament amb l’activitat que estigués fent. No va tornar a tenir por de que vinguessin durant la nit i per tant va dormir tranquil.

Des del punt de vista professional, del funcionament d’aquesta tècnica en podem destacar dos aspectes molt importants, per una banda el fet de substituir un pensament per un altre d’incompatible, sabem que el nostre cervell no entén el concepte “no” perquè l’alternativa al no, poden ser mil coses, és a dir, que dir “no tinguis por” no serveix per res ja que deixa moltissimes possibilitats de com sentir-se, i en aquest cas no diem “no tinguis por” sinó que concretem una emoció, en concret i diem “estigues tranquil”, i així per al nostre cervell és molt més fàcil de comprendre, i per tant sabem com sentir-nos.

L’altre fet a destacar és que aquesta emoció concreta de tranquilitat, la sustentem en valors d’importància, confiança en el pare, el diàleg i l’amistat. Per una banda s’enforteix el vincle, sap que el pare és allà sempre que li cal, que és un referent que està per ell i l’ajuda i per l’altra se li està transmeten el concepte de que davant les coses que temem, davant el conflicte, el diàleg és una bona opció, és una manera de poder estar tranquils, de resoldre les situacions, i que l’amistat és una bona resposta.

Per tant a banda de deixar de tenir por als talladits, indirectament ha incorporat al seu repertori conductual aquestes actituds de confiança i resolució de conflictes.

I queda reforçat que l’amistat i el diàleg es consoliden com a valors molt més efectius que no pas la força o la violència.

Recalcar però que en casos on podem intuir una possible aparició de fòbies o pors que comencen a interferir en el desenvolupament de la vida de l’infant, si les tècniques que es proven no donen resultat, és recomanable buscar consell professional per tal d’evitar que dites fòbies interfereixin en la seva vida, i que no s’allarguin fins a l’edat adulta.

I avui, amb aquest pessic de saber, recordem també que com sempre, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.