de fracassos i mans…

Avui a classe hem vist Petita Miss Sunshine, pels que no l’hagueu vista és una pel·lícula molt recomanable, ja que a banda d’escenes curioses i diàlegs divertits i potser fins i tot subrealistes en algun moments, ens explica alguna cosa més, hi ha un rerefons, aquella segona lectura que es pot fer com passa en moltes coses de la vida.

Doncs bé, un dels temes recurrents a la pel·lícula és la idea de fracàs i, no havent-n’hi suficient amb això, la del fracassat. I amb aquestes dues idees si que no hi he pas quedat convençuda… que una cosa no surti com esperem o com volem, és un fracàs? una persona a qui les coses no li surten bé és un fracassat?

A mi em sembla que no.  Però en algun moment algú ens diu que al món uns guanyen i uns perden, uns tenen el que volen i els altres no, unstriomfen i altres fracassen, i per tant uns son triomfadors i altres fracassats, i després comencem a témer l’error, i això ens paralitza.

No es pot avançar sense prendre la decisió ferma d’estar disposat a equivocar-se, i a ser capaç de superar-ho si passa, el que és segur és que no ens en sortirem si no ho intentem.

“Y para muestra un botón”:  No ho recordem, però un dia vam aprendre a caminar, i per aprendre’n vam haver de caure moltes vegades, i cada cop que quèiem no ens plantejàvem si allò era un fracàs o un èxit, simplement a poc a poc i a base d’intentar-ho els nostres músculs i el nostre cervell i el nostre equilibri s’anaven calibrant, treballant junts i coordinant-se, fins que per fi vam poder caminar.

I és ben curiós, perquè fa dies que tenia ganes d’escriure sobre les mans, en concret unes que tenia pintades a l’habitació, eren unes mans pintades sota el dibuix d’una escaladora fent el que se’n diu “guardar l’esquena”, i avui la pel·lícula aquesta m’ha semblat un tema més adequat que no les mans, però si ho mirem d’aprop veurem que no hi desencaixa pas tant, perquè al final, és el que fan a la pel·lícula, guardar-se l’esquena mutuament, donar-se ànims, ser-hi.

Us proposo que enlloc de parlar de fracàs o d’error, parleu d’aprenentatge, perquè és el que esteu fent cada cop que us equivoqueu o alguna cosa no surt com esperàveu.

Una abraçada i recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia!!!