Es poden passar aquestes dates sense mentir?

L’altre dia em comentava una mare que no li agrada mentir al seu fill, que ella no s’hi sentia còmode, i que fins i tot era conscient que fer servir el concepte mentir no l’acabava de convèncer.

Bé, primer de tot dir que la mare feia servir la paraula correcta, perquè intentar que una persona cregui una cosa que no és certa i que nosaltres sabem que no és certa és precisament la definició de mentir i de mentida.

Al respecte d’aquest tema, és ben curiós, ja que si atenem a les fases de desenvolupament dels infants, ens trobem amb cervells que encara no estan preparats per a la fantasia, en una època on el que cal és molt de contacte amb la naturalesa i la realitat precisament per posar les bases de tota la comprensió del món que volem que adquireixin. I de fet intentem educar-los en la importància de la sinceritat i en que sempre cal dir la veritat.

Cal dir que ja són moltes les persones que cada cop més escullen celebrar aquestes festes sense la necessitat que la ‘mentida’ en formi part, i que això no fa pas que les seves festes siguin menys especials o menys màgiques i memorables.

Per fer-ho cal simplement molta consciència del què diem en cada moment i com expliquem el que passa al nostre voltant. També és cert que en algunes ocasions el nostre entorn pot anar en una direcció diferent a la nostra i caldrà veure com ho gestionem.

Per exemple pel que fa al Tió, si no creiem que és un ésser màgic potser no té cap sentit que l’alimentem ni li donem aigua, perquè els troncs no mengen, però podem gaudir d’una excursió per anar a collir un tió, el podem decorar i el podem tenir a casa durant les festes.

Quan ve el dia, algunes persones van a cantar (en algunes cases resar, en altres mullar el bastó, i mil tradicions diferents) mentre que algunes es queden a posar els regals a sota la manta, en aquesta part, doncs amb naturalitat es pot fer que els infants participin de diferent manera segons l’edat que tinguin, a mesura que es fan grans i poden manejar diners també poden pendre part en preparar regals o en fer-los.

Aleshores es pot ‘fer cagar el tió’ aquí de nou hi ha cases on se’l pica amb un bastó, altres on se li fan moixaines i altres on es balla al seu voltant, l’important és que si l’infant pregunta des del primer dia, es pugui dir que això es fa perquè és divertit, perquè ens agrada, perquè ho passem bé, perquè és una tradició, sense que calgui dir que ho fem perquè ‘cagui’.

Si hi ha moments que l’entorn fa que l’infant dubti, i ens ho pregunta, una bona manera de no haver de pronunciar la frase ‘els reis/tió/pare noel no existeixen, són els pares’ és apelar al seu sentit comú. En general els infants són bons científics, se’ls dóna bé investigar i tenen molt de sentit de la realitat, així que podem preguntar ‘i tu què creus?’ i guiar amb preguntes el seu raonament.

Amb tot això no vol pas dir que haguem de suprimir l’expectativa de saber quin regal rebran, ni que no calgui esforçar-se per endreçar-los ben endreçats i que no els trobin abans d’hora, perquè sempre fan il·lusió les sorpreses.

Per tant sí, és possible passar aquestes festes sense mentir i mantenint la il·lusió.