El coronavirus
Fa dies que vaig comentar que en algun moment en parlaria. Aquest cap de setmana arrel de les notícies al respecte i la conversa amb un amic que és força hipocondríac i que se sentia angoixat, em va dir, “i perquè no escrius sobre això?”, així que vaig decidir que aquest seria el tema de la setmana.
El Coronavirus és un virus que afecta a animals i al qual es denomina d’aquesta manera perquè té unes estructures que recorden corones (o almenys les devien recordar a qui va decidir posar-li el nom) n’hi ha de diversos tipus, el que actualment està protagonitzant la pandèmia és el COVID-19.
Quan es parla de virus, per entendre’n la magnitud, cal fixar-se en dues taxes, la de contagi i la de mortalitat.
La taxa de contagi (R0) és per cada persona malalta quantes més desenvoluparan la malaltia, tot i que en aquests temes és freqüent que hi havi un ball de xifres en el Coronavirus hi ha dades que l’ubiquen entre 1,5 i 3 (en la grip per exemple és entre 0,9 i 2,1). Es considerarà que l’epidemia està sota control quan aquest índex estigui per sota de 1.
La taxa de mortalitat és de totes les persones infectades i que presenten símptomes (les que no presenten símptomes no hi ha manera de detectar-les, ja que no es fan proves massives) quantes moren. En aquest cas la taxa per al coronavirus s’estima entorn d’un 2% (en la grip aquesta dada està entre el 2% i el 10% en pacients hospitalitzats).
En aquest cas el que és especialment preocupant per a les autoritats és que es disposa de relativament poca informació sobre les vies de contagi i que no es disposa de cap tractament ni vacuna. És a dir que quan es detecta la malaltia es dona medicació per a tractar els símptomes (per exemple posar mascareta d’oxigen si hi ha dificultats respiratories) però que cal esperar que sigui el propi organisme el que guanyi el virus, és per aquesta raó que les persones d’edat avançada o amb altres patologies són més susceptibles de no superar-lo, ja que el seu cos no pot resistir.
Hi ha raons per tenir por? La por és una sensació totalment subjectiva, el que si que és cert és que prendre determinades mesures pot ajudar a evitar que segueixi expandint-se.
Per exemple limitar les grans aglomeracions, tot i que el contagi es creu que és a través del contacte directe, si que és cert que ens toquem la cara unes 2000 vegades al dia i que després toquem poms de portes, interfons, etc, això podria incloure per exemple evitar aeroports si viatjar no és estrictament necessari, etc. I si cal fer-ho prendre mesures d’higiene, rentar-se les mans amb freqüència, bé amb aigua corrent o bé amb líquids especials (que ja es van popularitzar molt en la grip A). De fet moltes de les mesures recomanades són eficaces per a evitar el contagi de moltes malalties, no només d’aquesta.
I per exemple per a les cultures com la nostra amb molta afició als 2 petons i les encaixades, doncs mirar d’evitar-los en cas que la persona presenti símptomes de malaltia respiratoria, o agafar el nou mode de saludar de xocar els nusets (ja que són una zona amb la qual rares vegades ens toquem la cara)
I sobretot per evitar entrar en pànic, sempre buscar la informació en fonts oficials i veraces (com la OMS o la pàgina de la Generalitat), enlloc de caure en les trampes de pàgines sensacionalistes que busquen els nostres clics a través de titulars alarmistes.
És cert que és una malaltia nova, que les xifres espanten, però l’ésser humà porta tota la seva història topant amb malalties i troban la manera o bé d’immunitzar-s’hi de manera natural (com s’havia fet sempre) o bé a traves de la ciència (des que es van inventar les vacunes)
Bé, espero que aquest text us hagi ajudat i us desitjo un bon inici de setmana.
