El proper dissabte serà el dia internacional per a la pau i la no-violència, i tot i que sovint quan pensem en aquest dia ho fem més de cara als conflictes armats al món, la pau i la no-violència es comencen a treballar sempre a la més petitat escala, és a dir, amb tu mateix.

Un aspecte molt a tenir en compte és com et sents davant el conflicte, ja que això en moltes ocasions serà determinant per la gestió que posteriorment en faràs i les actituds que prenguis cap a la situació.

El conflicte per si mateix no és ni bo ni dolent, sinó que simplement és, existeix, i això és així perquè no hi ha dues persones iguals, ni amb la mateixa història i de manera inevitable això fa que en algun moment hi hagi algun desacord, i que aquest pugui ésser un conflicte. En canvi el que si que pot resultar profitós o perjudicial és la manera com el conflicte es resolgui.

Les actituds que es prenguin davant el conflicte venen donades sobretot per 2 factors principals, la preocupació o importància per un mateix i la preocupació o importància per l’altre, i aquests aspectes combinats poden donar lloc a diversos escenaris de resolució del conflicte.

  1. Quan hi ha una alta importància d’un mateix i baixa per a l’altre, la persona tendeix a voler “guanyar” a tota costa. I l’altre se sentirà perjudicat. Evidentment el conflicte violent s’emmarca en aquest escenari, ja que és la forma més taxativa d’imposició, i pot incloure tant la violència física com verbal, crits, xantatges, etc.
  2. Baixa importància sobre un mateix i baixa sobre l’altre, en aquest cas és provable que el conflicte ni tant sols es produeixi, i que s’eviti.
  3. Baixa importància d’un mateix i alta de l’altre, en aquest cas es prioritza el benestar de l’altre, i es cedeix en ocasions fins i tot abans que hi hagi ocasió de tenir el conflicte o de que aquest es faci evident.
  4. Moderada importància d’un mateix i de l’altre o interessos comuns, que fa que s’arribi a un acord, en aquest cas, potser cap del les dues parts se senti satisfeta del tot, però tampoc tenen sensació d’haver perdut.
  5. Alta importància per l’altre i per un mateix. Cal col·laborar de manera que s’arribi a una resolució totalment satisfactòria per les dues parts, on els dos sentin que han sortit guanyadors, fins i tot més del que esperaven a l’iniciar el conflicte.

Tal com deus suposar en la vida personal l’ideal és que sempre s’arribi a la col·laboració o com a mínim a l’acord, ja que són les opcions que s’encaminen cap a una resolució del conflicte de la qual se’n pot treure alguna cosa positiva o fins i tot la relació sortir-ne enfortida. I evidentment per a que siguin possibles, cal fer-ho sempre des del respecte, la no-violència i amb la pau com a part de l’equació.

Així que algunes vegades segons la situació és bo tenir present la màxima, que a vegades és millor tenir pau que tenir raó. I que una manera respectuosa d’enfocar el conflicte pot ser també una mostra d’afecte.

Cuidem-nos

Leave a Reply

Your email address will not be published.Required fields are marked *