Una de les consultes que he respost sovint en els darrers dies ha estat “és normal que la situació de la guerra d’Ucraïna faci ansietat”?
La meva resposta sempre ha estat clara, òbviament que és normal. Acabes de conèixer que unes persones que s’assemblen molt a tu, que fins el dia anterior estaven fent vida normal igual que tu, i que de sobte s’han vist desplaçades de casa seva per un conflicte bèlic sobre el qual no tenen cap tipus de poder de decisió.
L’ansietat que això et provoca és clarament fruit de la teva capacitat d’empatitzar amb aquestes persones. Aquesta empatia, com ja m’has sentit a dir sovint, és part del que ens ha fet sobreviure com a espècie, i és el que fa que sentis que tens ganes de fer alguna cosa al respecte per millorar la seva situació. I també pot ser que estiguis sentint frustració, la sensació que en realitat escapa al teu control, o que sents que allò que pots fer és limitat o no és suficient.
Deixa’m dir-te algunes coses que t’ajudaran:
- Raciona la informació que reps al respecte, actualment els mitjans hi estan fent molt esment i buscant el clickbait, però per tu no sempre és positiu rebre la informació a riuades. Informa’t quan ho consideris oportú, marca’t uns horaris per a informar-te.
- Si llegeixes la informació et serà més fàcil controlar el flux d’emocions que si estàs veient imatges.
- Concedeix-te de tant en tant algun descans informatiu. Saber-ne més coses no farà millorar la situació, però en algun moment descansar-ne emocionalment et permetrà poder aportar des d’una perspectiva diferent.
- Que allò que no pots fer o no està a les teves mans no t’ocupi el pensament de manera prioritaria. Centra’t en buscar aquelles accions que si que pots fer, fes el que puguis i et vegis capaç.
- Recorda’t de cuidar-te, en alguns moments aquesta situació ens pot portar al desànim i al pessimisme, i aquests a descuidar-nos. Per poder cuidar ens hem de cuidar també, per tant recorda’t de tu i de fer coses que t’ajudin a connectar i a agafar forces.
- Limita la crítica i la queixa, quan alguna cosa ens molesta pot ser que això tendeixi a ocupar-nos el pensament, però aquestes emocions ens allunyen del pensament creatiu i de l’acció, per tant si ho necessites posa’t un límit al temps que hi dedicaràs, i després posa’t mans a l’obra. És millor ocupar-se que preocupar-se.
- Cada bona acció, per petita que sigui, fa que el món sigui una mica millor que si ningú hagués fet aquesta acció, per tant té sentit i és important que la facis.
Espero que aquestes reflexions t’ajudin a afrontar amb un estat d’ànim el millor possible tota la situació actual de conflicte.
Òbviament si l’estat d’ànim es prolonga o té alta intensitat pot ser senyal que no estava només relacional amb el conflicte o que requereix atenció professional, no dubtis a demanar-la.
Cuidem-nos!
