Et sona?

Dorms poques hores al dia i t’alleves ja cansat. T’agradaria que el dia tingués 30 hores enlloc de 24. Vas d’un lloc a l’altre corrent, i quan fas una cosa ja estàs pensant en la següent. Acabes al vespre sense ni un bri de força, i les nits s’alternen entre aquelles que t’adorms com un soc a qualsevol racó i aquelles en que tot i entrar al llit tard, els teus pensaments et mantenen despert.

Sents que perds la paciencia per qualsevol cosa, i de sobte sense saber com ni perquè t’agafen ganes de plorar, o de cridar o de marxar.

El cap de setmana sembla que ajuda, alguns els aprofites al màxim per a fer coses, altres no et sents amb gaire forces per fer res i descanses. Sigui com sigui passa en un obrir i tancar d’ulls, i quan de sobte et trobes al diumenge a la tarda el cor ja se t’accelera.

Si et resulta familiar aquesta situació, és molt provable que tinguis estrés. Però estrés del de debò.

I com se surt d’aquest bucle? Doncs si ja t’has llegit el meu llibre, segurament coneixes un munt de pautes que poden ajudar a alleujar tots aquests símptomes que l’estrès provoca i que estàs experimentant així com hàbits d’autocura, i si l’has posat en pràctica pot ser que hagis sentit que millora, però que no desapareix.

Això és així, perquè l’estrès a banda dels components interns (molt similars a l’ansietat) té altres components externs de l’ambient que si no es resolen fan que la situació persisteixi. En altres paraules, que amb les tècniques resolem el símptoma, però no resolem la causa.

En termes generals hi ha 3 grans grups de causes d’estrès

• Estils d’afrontament: certament els estils d’afrontament i interpretació de la situació poden fer que es visquin amb més estrès determinades situacions. En aquests casos és imprescindible el treball terapèutic per a l’abordatge i canvi de les creences i patrons que mantenen aquests estils d’afrontament, així com l’aprenentge d’altres de nous que ens resultin més saludables.
• Factors estressors inherents al lloc de treball: hi ha feines que per si soles signifiquen una font d’estrès, en aquests casos, és crucial que des de la propia empresa s’ofereixin torns suficientment espaiats i/o rotació en les tasques de diferents graus d’estrès al llarg de la jornada laboral per tal de permetre la recuperació física i psicoemocional. Un exemple el trobem els controladors aeris.
• Factors estressors sobrevinguts: hi ha entorns laborals en els quals és l’entorn i la propia organització el que fan que resulti estressant, això a més es veu acusat si passa en feines que ja tenen estrès inherent. En aquests casos és molt important que sigui l’empresa qui garanteixi i afavoreixi un entorn laboral amable i de cura.

És força provable que hagis pogut identificar aquests escenaris, ja sigui en tu o en persones properes.

Per sort cada cop trobem més empreses conscienciades en prevenir l’estrès i cuidar la salut dels seus empleats, i veiem que algunes ofereixen matrícules a gimnassos, serveis de fisioterapia i psicologia, etc. I això és una molt bona iniciativa, la veritat.

Però al meu parer es queda curta, perquè es centra en la persona com a individu, creant a més la sensació de que la responsabiltat de tenir estrés és de la propia persona, i potser sense adonar-se’n culpabilitzar-la.

Si de debò es vol acabar amb l’estrès és imprescindible que les empreses parin també atenció a crear un entorn que permeti alleugerir l’estrès provinent de factors inherents, i que es posin esforços en prevenir, detectar i resoldre els casos de factors sobrevinguts relacionats sovint amb el clima laboral i relacional establert a l’empresa, per evitar que calgui haver d’escollir entre feina i salut.

A la feina s’hauria de fer salut, no perdre-la.

Resoldre l’estrès ha de ser una feina d’equip.

Cuidem-nos!