Primer de tot, perquè feminisme? Vaig decidir que quan parlés de temes de gènere, violència, igualtat, etc, el terme que utilitzaria seria el de feminisme, perquè són precisament tots aquests temes els que el feminisme tracta, de manera històrica i també en l’actualitat.
El feminisme existeix des de fa molt de temps (milers d’anys), existeix des que per primer cop una dona va ser conscient que estava patint alguna discriminació pel fet de ser dona i va alçar la seva veu per reclamar-ho, per exigir algun dret, o si més no per queixar-se, de totes maneres no és fins al s.XIX amb les sufragistes que demanen el dret de vot per a les dones que el terme es comença a fer servir com a tal. I fins a dia d’avui.
Tot i que hi ha hagut intents de desprestigiar el terme, intents que provenen precisament d’aquells amb molta por a perdre els privilegis que gaudeixen (tot i que els gaudeixin a costa de la discriminació d’altres persones), el terme feminisme ens parla d’igualtat, de lluita pacífica, de drets humans en definitiva, i per tant cal fer-lo servir en propietat.

I després, perquè amb rimel? Doncs perquè òbviament en faig servir, sinó li hauria posat de títol feminista sense rimel, i perquè volia reivindicar que es pot ser feminista i això no implica haver de trencar amb alguns aspectes de la feminitat associats històricament, simplement que els vivim de manera diferent, és a dir. Si m’adono que la pressió estètica i per la bellesa és una més de les estrategies que s’ha utilitzat per a controlar les dones, vol dir això que he de renunciar a qualsevol acció relacionada amb l’estètica i la bellesa? Doncs no, simplement que és important fer una reflexió del motiu real que em porta a dur a terme aquella acció concreta, si són motius propis o imposats, si la pressió és igual per a dones que per a homes, si hi ha motius de pes per a dita acció, i sobretot he d’interpretar-la i entendre-la des de l’òptica actual.
És a dir sé que puc dur rimel si així ho vull, o que si no en vull dur no passa res, que si un home escull dur-ne també està en el seu dret. Que dur rimel no significa que em valori ni més ni menys, ni que ningú tingui dret a jutjar-me, que lluito i treballo pel fet que dur rimel esdevingui només dur rimel, sense connotacions secundaries, altres significats o obligacions.

I la reflexió del rimel és aplicable a molts altres aspectes de la vida, bé siguin de bellesa o d’altres àmbits. Tal com explicava l’altre dia en una formació quan comences a saber coses és com prendre’s la pastilla vermella de màtrix, i després ja mai més veus res de la mateixa manera.
El rimel deixa de ser només rimel i veus tot el que du darrere, i un cop treballat i reflexionat, pot tornar a ser de nou rimel, però per fer servir amb completa llibertat, i no, el dia que em poso rimel no em sento ni més poderosa ni menys feminista, simplement algú a qui li venia de gust posar-se rimel.
I tu, et poses rimel? Has detectat altres “rimels” a la teva vida?

Leave a Reply

Your email address will not be published.Required fields are marked *