Un dia més, un dia menys.

Avui és 8 de març. Per mi 8 de març és un dia més, un dia més tal com els altres 364 dies de l’any durant els quals treballo cada dia per abolir les diferencies, per aconseguir la igualtat, per educar amb corresponsabilitat, per erradicar la violència, perquè tothom pugui gaudir de llibertat sexual, per acabar amb l’explotació, i un llarg etcètera.

Tot això no s’aconsegueix sortint al carrer un dia a l’any, ni posant-se el llacet, no s’aconsegueix esgrimints posts i xerrades que avui probablement innundaran totes les xarxes, no s’aconsegueix fent manifestos des dels ens públics. Tot això no serveix absolutaments de res si la resta de dies de l’any no ho tenim present en tot el que fem, especialment en aquells moments on fer-ho no dóna cap mena de rèdit polític ni econòmic ni visibilitat a les xarxes.

Les dones no necessitem que un dia a l’any se’s reconegui, necessitem comptar la resta de l’any. No necessitem que un dia a l’any se’ns “ajudi” en les tasques de la llar, necessitem que s’entengui que les tasques d’una llar són responsabilitat de qui hi viu. No necessitem que un dia l’any se’ns inundi de totes les estadístiques sobre totes les violències que pateixen les dones, necessitem que s’actui amb contundència per erradicar-les i que s’eduqui i es donin referents perquè no es perpetuin. No necessitem saber que les dones patim més trastorns relacionats amb el nostre cos i més insatisfacció, necessitem destruir el model estètic femení i aquesta dictadura que suposa la cosificació de la dona. No necessitem que un dia a l’any es digui que tots els colors són de nen i de nena, sinó que a les botigues tan nens com nenes puguin escollir tots els colors i referents. No necessitem que es parli de la bretxa salarial, necessitem lleis que l’eliminin i empreses disposades a posar-les en pràctica i no a buscar maneres de seguir-la alentant a través de complements de sou.

Així, que avui, per mi és un dia més, un dia més dels que segueixo i seguiré treballant per un món on viure en la igualtat ens permeti ser més lliures i més feliços.

I precisament perquè és un dia més, és també un dia menys que queda per a què la igualtat real i efectiva sigui una realitat.

Cuidem-nos.